8 dic 2010

A Plevia Amariella

A Plevia Amariella, ye una obra d’o poeta y escritor Julio Llamazares. Ye o monologo d’o zaguer habitant d’un lugar albandonato d’o Perineu Aragonés, i clamato Ainielle.

Entre a “plevia amariella” d’as fuellas de l’agüerro, que asemellan a lo fluyir d’o tiempo, u en a blancor esluzernant d’a nieu, a voz d’o narrador, en puertas d’a muert, mos evoca a bell atros habitants desapareixitos d’o lugar tiempo antis, que lo albandonoron u murioron, y mos enfrontina a las tresbatiduras d’a suya ment y a una soledat que enzerina.

Ista historia, luen de estar simplament a  propia d’una persona suyiza  que gosa estar en soledat ta veyer  como o suyo lugar s’amorta  a la par d’ell d’entre as uembras d’o tiempo, ye tristament o destín de muitos d’os nuestros lugars y de muitas d’as nuestras chents que viven ta veyer esmorteixer aquélls qualos, quemisió si  maitín, bi serán como Ainielle.



Anvista d'Ainielle en l'actualidat

Asinas prencipia a Plevia Amariella (“La Lluvia Amarilla”, en l’orichinal):

“Quan i pleguen ta l’alto de Sobrepuerto, de seguras que ye prencipiando a fer-se de nueits. Brempas pretas enantarán igual como as olas per os monts y o sol, esfeito en un gallinaz emplito de sangre, s’arrocegará debánt d’ellas agarrapizando-se ya sin de rasmia a las allagas y a os margonyals y ronals d’o que, en tiempos, estase (antis d’ixe incendio que pilló adormindo a la familia entera y a tot o bistiar d’a casa) a campasola Casa de Sobrepuerto. O capecero d’a colla s’aturará a o suyo canto. Alufrará os ronals, a fosca y gran soledat d’o parache. Se persignará en silencio y asperará a que os atros i pleguen. Vendrán totz ixa nueit: Chusé, de Casa Pano, Benito O Carbonero, Aineto y os dos fillos d’ell, Ramón, de casa Basa. Hombres feito totz ells per as anyadas y o treballo.Hombres valients, abezaus dende cutio a la tristura y soledat d’istas montanyas. Pero, a penar d’ixo –y d’os tochos y escopetas con os que de seguras, vendrán armatos-, una brempa de medrana y de zerina envolicará ixa nueit os suyos uellos y os suyos trangos”...




Per que bell lugar i clamato Pleitas que no siga mai como Ainielle
perque no bi haiga más "d'Ainielles" en Aragón.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Si en queretz, podetz deixar un comentario astí