3 de nov. 2012

A consciencia de futur

"Quála cosa ye lo que esferencia a l'hombre d'atras especies animals? O feito de poseyer un pulgar oposable a ros demés didos d'a man? O luengache? A sesera hiperdesenvolicada? a suya posición vertical? Talment siga simplament a consciencia de futur. Totz os animals viven en o present y ro pasau. Analisan o que escayeix y lo contimparan con ixo que ya han experimentato. En cambeo, l'hombre, tracta de preveyer lo que li excaixerá maitín.

Ista disposición a controlar o futur surte, sin dandalo, quan l'hombre d'o Neolitico prencipia a intresar-se per l'agricultura. Renunciaba asinas a ra recullita y a ra cazata, fuents aliatorias d'alimento, ta espicular con as cullitas futuras. Allora, ye lochico que ra visión d'o futur resulte subchectiva y per tant esferent ta cada seyer humán. Os humans se meten a la vegada a elaborar un luengache que pueda describir ixos distintos esdeveniders que lis aguaitan. Y ye rancando d'a consciencia de futur quan naix un luengache capable de describir-lo.

As luengas antigas disposaban d'un vocabulario encletau y d'una gramatica simpla ta charrar d'o futur. Enguán, as luengas mudernas no han cesato de pulir ixa gramatica.

Ta refirmar as expectativas de futur, caleba, en toda lochica, inventar a tecnolochía. Astí s'afinca o prencipio de l'engranache.

Dios ye o nombre dau per os humans a ixo qu'eslampa d'o suyo dominio de l'esdevenider. Per cuentra, a tecnolochía lis premite controlar cada vegada millor ixe futur. Dios s'esvaneix pogresivament, remplazau per os meteorologos, futurologos y totz aquells que creyen saper, gracias a l'emplego de maquinas, perqué o maitín será asinas y no d'unatra traza".

La Revolution des Fourmis
Bernard Werber

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si en queretz, podetz deixar un comentario astí